Adam Morris

Com a escriptor i investigador, sovint em trobo excavant profundament en arxius de cartes i diaris vells, o esternudant damunt llibres plens de pols que ningú no ha tret dels prestatges des de fa temps. Els mons que descobreixo i reviso en la meva recerca creixen més meravellosos a mesura que els exploro i descobreixo connexions amb altres regions del coneixement. Soc un erudit independent, per això viatjo sol. Però de tant en tant em trobo en companyia de viatgers molt més experimentats i savis que jo. El període de residència a Faber sobre creences religioses va ser una d’aquestes experiències; em va sorgir la fabulosa oportunitat de reunir-me amb persones amb un profund interès en tot tipus de creences religioses. No és gaire habitual tenir l’oportunitat de compartir taula en els sopars parlant de contes recòndits de sectes messiàniques oblidades a Amèrica! A Faber, les converses lúdiques entre els residents em van permetre reconsiderar el meu projecte i les meves idees a la llum d’altres tradicions religioses. Vaig aprendre molt sobre el meu propi projecte, mentre escoltava els altres debatent-hi. Potser el millor de tot va ser el temps compartit: no hi ha una millor benedicció per als escriptors i els estudiosos que posar-los en una habitació i dir-los que només han de seure, pensar i escriure. I, per descomptat, les excursions a la muntanya boirosa no ens van fer cap mal! Deixo Catalunya amb molt d’afecte per Olot, Faber i els meus companys.