Yeray S. Iborra | Periodista

Les audiències valen només els seus clicks (a milers, gràcies); no es paga pels continguts; la informació se serveix només a pedaços i cada tros de carn extreu el pitjor de cada professional, obligat per les empreses periodístiques a córrer, a esmunyir contactes (persones) i a anar de colzes contra qui persegueix la mateixa bèstia.

Aquesta és l’actual cara del periodisme.

Per sort, no és l’única: hi ha espais on la cooperació i el sentit de retorn comunitari funcionen com a modus operandi.

La Faber ha convidat de nou el col·lectiu SomAtents, del qual formo part fa cinc anys, a seguir contribuint en una altra forma de fer i entendre el periodisme. I a més ho ha fet perquè companys d’indrets ben diferents exposin la seva mirada: conclusions semblants però solucions variades. Molts dies en els quals la imaginació de tots, des de punts de partida ben diferents, ha servit per eixamplar la base del que entenem per l’ofici d’escriure.

La Faber ens ha servit —m’ha servit personalment— per tenir un espai on la màxima preocupació fos quina ha de ser la nostra màxima preocupació. I això, en un món de velocitat, fakenews i mercadeig de la informació és impagable. SomAtents ha pogut compartir amb els altres per seguir explorant-se com a projecte, seguir treballant per fer un mitjà que respecta l’ètica periodística i que vol teixir arrels comunitàries. Impactar, però no de qualsevol manera. La Faber ha permès al col·lectiu aprofundir en les arrels de la cooperació entre professionals i en la horitzontalitat: no volem per als altres el que no volem per a nosaltres.