Diversitat Lingüística

Novembre 2018

LLENGÜES, MONS I ACCIÓ

Les llengües desperten molts tipus d’entusiasme. Des de l’exaltació intel·lectual del lingüista que es proposa ordenar en forma de gramàtica una llengua encara no descrita, fins a l’entusiasme que es manifesta en la creació a través de la paraula —quan aquesta és sentida com a vehicle elèctric d’art i emoció—, passant per la curiositat tenaç de molts aficionats per la diversitat lingüística com una de les manifestacions més riques i desafiants de la diversitat humana.

Però aquesta diversitat lingüística, motor de la diversitat cultural, què inclou, realment? No només les llengües tal com es presenten en gramàtiques, diccionaris i manuals per ‘aprendre idiomes’. La diversitat lingüística inclou també les diverses maneres com el sistema cognitiu filtra el desordre sensorial amb què ens arriba el món i ordena l’espai, el temps, el nombre, perspectives diferents de l’acció humana i del mateix concepte de persona. També, i influint les anteriors, les interrelacions entre la llengua, el cos i la ment (l’esperit) segons cada cultura; múltiples formes de relacionar llengua i identitat i també de concebre la comunicació i fins i tot la conversa. En resum, tot de manifestacions de la imaginació humana en la seva interacció amb el planeta que habita, i cocrea.

Com es pot fer operatiu tot aquest potencial de coneixement i creació latent en la diversitat lingüística? Com fer que aquesta sigui una font productiva de la nostra imaginació i de la nostra creativitat social i política?

Hi ha tota una fascinació al voltant dels mons que creen llengües, de les llengües que creen mons a la vista de l’espectador. Així trobem una manifestació literal de la construcció recíproca de mons i llengües en casos com ara el klingon, la llengua dels na’vi o el dothraki, entre alguns altres. Que les llengües creen mons irrepetibles no és un fet nou per a les persones i organitzacions que, arreu del planeta, treballen per a la preservació i revitalització de llengües històricament arrelades i viscudes per les comunitats humanes. L’activació de les llengües grans i petites com a motors de cultura contemporània, no com a meres traces d’un passat museificat. Tot un capital de coneixement i de versions de la relacionalitat humana que desapareix cada cop que desapareix una llengua. Alhora, les grans ciutats del planeta esdevenen observatoris privilegiats de la comunicació humana i dels avatars de les llengües en entorns d’alta diversitat lingüística i cultural.

De totes aquestes qüestions teòriques, crítiques i creatives volem tractar en la residència Llengües, mons i acció. FABER presenta aquesta iniciativa en col·laboració amb LINGUAPAX, entitat amb estatus consultiu davant la UNESCO que treballa per la diversitat lingüística arreu del món. La iniciativa vol tractar l’abast i potencial de la diversitat lingüística tot posant en diàleg activistes en la defensa de la diversitat cultural i lingüística, agents de revitalització i antropologia crítica; lingüistes i antropòlegs, teòrics que investiguen com les llengües generen diferents sistemes de significat, així com la diversitat de cultures comunicatives, i creadors que fan servir el llenguatge com a matèria artística des de diferents angles (llengües inventades que creen mons, art verbal, etc.).

Després de compartir una setmana a la Residència FABER —durant la qual es preveu l’assistència de visitants i observadors— i de difondre els seus projectes en centres culturals i educatius d’Olot, els participants presentaran els continguts i projectes de la residència Llengües, mons i acció en el marc de la trobada internacional que Linguapax organitza els dies 20 i 21 de novembre al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.