James Lowry | Professor, Centre d’Estudis d’Arxius de la Universitat de Liverpool

A les 22:00 hores del 26 d’abril de 2019, vaig entrar al cràter del volcà Montsacopa per veure Kukai Dantza fent una dansa la coreografia ritualista de la qual em va recordar el frontispici d’Abraham Bosse per al Leviatan de Thomas Hobbes, amb el seu cos social compost de cossos físics. Vaig estar a Olot, Catalunya, per a una residència a Faber sobre arxivística, i estava pensant molt en com aquesta connexió entre el físic i el social depenia de la documentació. En aquesta residència em vaig dedicar a treballar en un article sobre el tipus de document de salconduit, que s’utilitza per facilitar el moviment internacional d’aquells que no són fàcilment classificats pels règims documentals nacionals. Pot tractar-se de personal d’organitzacions internacionals, de persones sense documentació o fins i tot de cadàvers. El laissez-passer és un punt de partida per reflexionar sobre la naturalesa contingent de la relació entre les jurisdiccions i els seus requisits de documentació, i les persones físiques i jurídiques, una qüestió que es planteja en el projecte dels Drets dels Refugiats en els Registres.

La generosa hospitalitat de la residència Faber em va donar espai per centrar-me en aquest treball. Faber em va donar a mi i als altres residents habitacions i espai per treballar a Olot, amb vistes de muntanyes volcàniques, camps de colza i ocasionalment globus aerostàtics. Quan els residents ens reuníem per sopar (deliciosos) per discutir els nostres projectes, vaig aprendre sobre el treball dels registres en diferents contextos, des de l’educació en arxius al Brasil fins a l’arxiu comunitari a Nova York i la política d’informació a la Xina. La meva estada a Catalunya va ser enriquidora i productiva i agraeixo a l’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya la seva col·laboració amb Faber per donar suport a la recerca en el camp dels arxius.