Susan Palmer

Després de passar tres setmanes a la Residència Faber, estic explicant als meus col·legues més creatius que si tenen la oportunitat, presentin la seva sol·licitud. És un espai meravellós per retirar-se de tot el bullici i la distracció de la vida quotidiana i centrar-se en les pròpies idees i en l’escriptura. La configuració és perfecta: una habitació d’hotel elegant i agradable, amb un gran escriptori i una vista increïble de les muntanyes volcàniques. No hi ha re que impedeixi escriure —en tot cas, una qüestió interna, d’un mateix—, així que va ser molt interessant!

La primera nit que vaig arribar i vaig sopar amb Víctor i Tiina vaig trobar que tots tenien opinions interessants sobre la religió. Víctor va parlar dels seus fascinants viatges a l’Índia visitant les mesquites per recollir llibres àrabs, Tiina va explicar una història sobre una de les seves produccions teatrals en què un sacerdot luterà finlandès (el qual anomenem minister or pastor a Amèrica del Nord) s’havia casat amb diverses parelles homosexuals, legalitzant-ne així la unió, tot i que l’Església luterana de Finlàndia no reconeixia casaments gai, i com la seva amiga s’havia ficat en existències medievals mentre esperava la disciplina de l’ajuntament. També vaig conèixer en Paul i vam parlar d’històries sobre la religió a l’Àfrica. Més tard, Adam va aparèixer. Ell va escriure un llibre sobre els líders espirituals no convencionals de la història americana: un dels meus temes preferits. Van anar arribant més erudits de diferents orígens, de manera que la conversa al sopar era una cosa que esperàvem cada vespre després de treballar tot el dia. (També m’ha agradat el menjar, molta elecció i hàbilment preparat.) L’esmorzar era sempre emocionant perquè Víctor llegia els diaris catalans al vestíbul i ens feia una anàlisi sobre les últimes notícies del referèndum “il·legal” que es va fer el darrer dia que vaig ser a Espanya, quan estava a Barcelona!

Quan necessiteu un descans, podeu pujar un volcà o anar als museus d’Olot i veure les pintures dels germans Marian i Joaquim Vayreda —bells paisatges i retrats de finals del segle XVIII amb la sorprenent influència dels prerafaelites.

Els creadors del programa de la Residència Faber són persones increïbles. Francesc Serés és un coordinador molt encantador i divertit, molt útil i preocupat pel nostre benestar i ens va acompanyar en diverses excursions a veure els pobles i volcans locals. Gavina Freixa és una dona dinàmica que m’ha ajudat a presentar una conferència anglesa/francesa a l’Escola Pia davant d’un grup d’estudiants de 14 anys que parlaven català; una sessió que d’alguna manera es van convertir en una lliçó d’arpa.

Voldria expressar el meu més profund agraïment a la ciutat d’Olot i a Francesc, Gavina i Pau per facilitar-me aquesta experiència d’aprenentatge meravellosa i enriquidora.