Sameena Azhar | Universitat Auònoma de Barcelona (UAB) | 17 de noviembre de 2017

Sameena Azhar va presentar el tema de l’hijra que viu amb el VIH a Hyderabad (l’Índia) al Departament d’Història de les Ciències a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el divendres 17 de novembre de 2017. Sameena va parlar sobre com els hijra no es consideren ni homes ni dones, sinó que ocupen una tercera categoria de gènere al sud d’Àsia. Com a part de la seva tesi doctoral, Sameena va fer una enquesta a 150 persones que vivien amb el VIH a Hyderabad, i va fer entrevistes en profunditat i semiestructurades amb 32 individus amb VIH. Per a les entrevistes en profunditat, va demanar a 16 dones i 16 hijra compartir la seva experiència amb el VIH. Les entrevistes es van fer en dues llengües: hindi o urdú i telugu. En la seva presentació a la UAB, Sameena va compartir la seva anàlisi qualitativa d’aquestes entrevistes, ja que es relacionaven amb temes d’identitat i expressió de gènere. L’anàlisi de les entrevistes va revelar que l’hijra ha experimentat un canvi en les formes en què s’han percebut històricament i les formes en què es perceben socialment avui. Aquests canvis semblen reflectir els canvis postcolonials en la percepció de la no conformitat de gènere en la cultura de l’Àsia meridional. Molts hijra van afirmar que vivien dues vides diferents: una a la llum del dia, on complien un rol de marit i pare a casa seva i amb la seva família, i una altra de nit on vivien com a hijra en cercles d’amics. L’experiència de viure amb el VIH comprimeix aquestes experiències de viure en el secret, i es creua amb altres identitats marginades basades en la casta, el color de la pell, l’educació, l’ocupació i la religió. En resum, hi ha una forta desconnexió entre les associacions mitològiques/espirituals dels hijra com a éssers benedictes en la cultura de l’Àsia meridional i la forma en què l’hijra actualment experimenta l’estigma i la discriminació en l’actual Hyderabad. Després de la presentación, que va durar una hora, hi van haver 45 minuts de preguntes i respostes. Alguns dels temes tractats incloïen l’elaboració de qüestions científiques en el discurs mèdic, canvis legals per a hijra en el període postcolonial i similituds entre la construcció social de l’epidèmia de VIH i altres malalties infeccioses, com ara la tuberculosi.