La setmana del 20 al 28 de març s’estan a Olot set artistes i creadors de l’escena contemporània. Faber Residency els ha acollit en una de les residències artístiques que ofereix, donant-los una oportunitat per desenvolupar un nou projecte. Faber és una institució que facilita les condicions, l’espai i l’atmosfera necessària a professionals del món de les arts per tal que duguin a terme la seva tasca, essent un lloc que impulsa el creixement de la cultura catalana a la vegada que en permet el seu enriquiment a través de l’intercanvi intercultural, afavorint les relacions internacionals dins del món de la creació artística i humanística.

Léxico és el projecte del que us volem parlar en aquesta ocasió, el qual uneix quatre ballarins, un músic i un fotògraf, en una empresa que comporta cooperació constant i implicació total. Tots ells són procedents de països, cultures i formacions diferents, però tenen una necessitat en comú: parlar de la (im)possibilitat de comunicar-se. Tristán Perez Martín, argentí i resident a Barcelona des de fa 18 anys, és fotògraf i realitzador de vídeo, amb una inquietud per la imatge i el moviment que l’ha dut a vincular-se al món de la dansa. Or Safarti, músic polifacètic versat en el món de l’audiovisual amb experiència prèvia en el treball amb ballarins i sensible a les arts del moviment, és d’Israel i viu a Berlín. Daniel Rosado, intèrpret i coreògraf nascut a Huelva, amb una carrera internacional  desenvolupada en gran part a Barcelona, on viu desde fa uns anys, és membre de Colectivo Lamajara juntament amb Reinaldo Riberio. Riberio, també component del projecte Léxico, brasiler i resident a Catalunya, ha treballat com a actor, ballarí i coreògraf, i és una personalitat versàtil que porta el rime a la sang. El dia 13 i 14 d’abril estrena el seu últim solo a la Sala Hiroshima, Samba, en el qual retorna a les arrels de la seva societat per fer-ne una nova lectura. Lior Lazarof  és una ballarina israeliana, intèrpret i educadora, formada a Jerusalem i establerta a Budapest. Meagan O’Shea, provinent de Canadà, ballarina, coreògrafa i educadora introduïda en el món de la dansa i el teatre contemporani, és una artista molt implicada en les qüestions socials.

Perspectives diverses i experiències artístiques molt disperses s’agrupen per donar a llum a una peça que serà origen de tota aquesta riquesa de diferències. Alguns dels components de l’empresa ja es coneixien d’una residència anterior a Faber i havien tingut la vivència de treballar junts, d’altres no havien coincidit encara, però des del moment que van decidir iniciar aquest projecte, fa gairebé un any, han estat treballant des de la distància en una idea en comú, investigant, pensant i desenvolupant el germen de LéxicoLa idea base sorgeix d’una dificultat i de la necessitat de transcendir-la: la dificultat de comunicar-se. Ballarins, músic i fotògraf, tots han experimentat la impossibilitat d’entendre’s, acostumats a treballar de manera internacional han hagut de vèncer l’obstacle de la incomunicació, i ara ho fan mitjançant una obra en la qual busquen traspassar aquestes barreres a través del cos, juntament amb el treball audiovisual.

El treball previ a aquesta primera trobada ha estat més conceptual i teòric, fet de manera personal i individual, reflexions en la intimitat que després s’han posat en comú, per formar una base sobre la qual poder edificar una estructura sòlida. A través de l’especulació teòrica d’una coreògrafa finlandesa segons la qual hi ha una relació directa entre la complexitat de la llengua que parlem i la complexitat de la nostra fisicalitat (i en els ballarins això es veu reflectit de manera molt clara), es parteix de la investigació d’aquesta connexió directa entre llenguatge i cos. Sovint es conceben, fins i tot en el món de l’art, el cos i la paraula com dues perspectives oposades, dues expressivitats distintes: una més intuïtiva i primària, i l’altra més comunicativa i racional.  Léxico lliga aquestes dues realiats i en dissol la contradicció, atenent als aspectes més essencials del llenguatge i la paraula, aquells aspectes més rítmics i primaris que no fan referència al sentit literal. En aquest procés, la paraula hi és sempre present com a motor creatiu, la llengua es mira des de la incomprensió, no pel sentit que hi fa sinó per l’imaginari que desplega en cada un dels artistes, els gestos que suscita i els actes que provoca. De la mateixa manera, els ballarins posen atenció en les seves fisicalitats, explorant les seves formes i posant-les en dubte, essent permeables a altres fisicalitats i altres llenguatges, en un enriquiment mutu. En el procés es navega entre dos pols: Lost/Found, que s’han establert com a base conceptual, la comprensió i la incomprensió.

Aquesta residència és, en definitiva, el moment de posar en pràctica les idees teòriques: de passar de la paraula al cos. Res està fet ni res està clar, és en aquest espai de pràctica i exploració que mitjançant una roda imparable de preguntes i respostes s’anirà construïnt una obra artística que potser tampoc donarà cap resposta definitiva. Mitjançant exercicis d’improvisació on el so i el moviment mantenen un diàleg constant, posen en relació dos llenguatges: el de la parla i el del cos. Interacció, converses, provatures, intercanvis, connexions són el mètode de treball més impulsiu i essencial per arribar en un futur  a una estructura més o menys fixada, a una pretesa seqüencialitat, però el futur és incert. Un mateix moviment que passa per diferents cossos, experimenta diferents ritmes i velocitats, i genera noves atmosferes i energies, diu sempre una cosa nova. Léxico es mou  per buscar nous significats, o potser per deconstruir aquells que ja estan establerts, sense preocupar-se ni pel virtuosisme ni per la representativitat.

Durant tot un dia a la Residència Faber, hem pogut compartir amb ells hores d’assaig, sessions de planificació on es tractaven temes pràctics i logístics, vespres de conversa i també de deixar reposar l’allau de possibilitats que els havia sobrevingut a la sala d’assaig. Un projecte d’aquest tipus requereix un desenvolupament dels valors artístics i també humans de cada un dels integrants, en el qual tot evoluciona d’una manera horitzontal, on també hi ha discrepàncies, que es vencen en la pràctica. Léxico ens ensenya els avantatges i inconvenients d’una empresa independent, que tira endavant sense el reconeixement ni el recolzament – artístic i econòmic –, d’una institució. La implicació i la dedicació dels seus membres són elementals per al seu creixement. Ara Léxico es troba en una etapa inicial del seu procés de gestació, però amb molta projecció i conformat per artistes amb molta experiència i una gran capacitat creativa que, sobretot, creuen en el seu projecte. La intenció d’aquesta agrupació tan diversa és la d’expandir-se i fer que el projecte viatgi per tots els països d’on és realment originari.

Léxico, entre els múltiples projectes que s’han gestat en aquestes estades, és també una mostra del valor i la importància de la feina de Faber i l’existència d’institucions d’aquesta mena per al foment de la creació, local i internacional, en el món de les arts i les humanitats, creant un espai de trobada que permet la possibilitat de desenvolupar projectes independents que toparien amb moltes més dificultats de les que ja es troben si no fos per l’existència d’entitats com aquesta.

Podeu trobar més informació al web de la Faber Residency d’Olot.

Nerea Blanch

Data de publicació: 27-03-2018

Núvol.com