“Llengües, mons i acció”, la residència sobre diversitat lingüística en col·laboració amb Linguapax

Faber ha participat en l’organització del cicle de conferències “Llengües, móns i acció” dins el marc de les jornades: “Ciutats, arts i experiències de la paraula”. Els ponents han parlat sobre diversos àmbits de la lingüística, com ara, la teoria del llenguatge, l’antropologia cultural, la revitalització lingüística o la creació escènica en què el llenguatge esdevé material artístic. Cadascú ha complementat la seva conferència amb una explicació del projecte en el qual han estat treballant durant la seva estada a Faber. Tot seguit, els presentem:

Genner Llanes, “Túumben Maaya k’aay: desestigmatitzant la llengua maia a la regió del Yucatán”. La península del Yucatán és el bressol de la cultura maia, però, l’ús de la llengua ha anat disminuint des del segle XIX. La independència de Mèxic i les seves polítiques nacionals van estigmatitzar la llengua maia, relegant-la a un paper no oficial. Actualment, però, gràcies a les noves tecnologies de la comunicació i les noves tendències, la llengua maia s’està recuperant per produir cançons de rap i de folk en els ambients més joves.

Sheena Shah, “El paper dels activistes lingüístics en projectes de revitalització”. L’extinció de llengües és un fet irreversible en la gran majoria de casos, però, en el camp de la lingüística hi ha molt per fer. Per recuperar les llengües que desapareixen cal fer una tasca exhaustiva de documentació que implica recollir-ne totes les manifestacions, des de contes i cançons fins a costums o rituals. La majoria d’aquestes llengües són produccions orals sense un alfabet codificat. A l’hora d’enregistrar-les, les noves tecnologies faciliten molt la feina als lingüistes, gràcies a les aplicacions de transcripció fonètica. Sheena Shah ha explicat tot el procés que ha seguit per recuperar llengües en procés d’extinció. El pas següent és la revitalització i progressiu creixement de la llengua. Per fer-ho possible cal recórrer a activistes lingüístics que, ja sigui des de dins o des de fora de la comunitat de parla, fomentin la parla en l’ús social.

Sonia Antinori, “La jungla de la ciutat. La irrupció de la realitat”. El llenguatge és un aspecte central en l’art dramàtic. A través del teatre es pot crear un veritable espai de diàleg intercultural. Els conflictes socials i econòmics de totes les èpoques s’ha acabat manifestant als escenaris i l’actual crisi europea de la immigració no pot ser-ne una excepció. En un moment en què les fronteres són més visibles i excloents que mai, la dramaturga italiana Sonia Antinori ha portat als escenaris Nella Jungla della Citá, una obra basada en el multiculturalisme com a gran aposta artística. La seva és una companyia internacional formada per refugiats i immigrants de totes les ètnies que actuen per alliberar-se dels estigmes que els ha imposat el context històric. Amb aquesta obra, Antinori vol reconstruir un imaginari cultural europeu que superi l’època de la migració o de les crisis i ho vol fer apoderant els seus actors i la resta de la societat per acabar imposant el canvi.

Jan van Steenbergen, “Noves perspectives en la creació de llengües”. La llengua sempre és una creació artificiosa. Ara bé, no totes les llengües són històriques, és a dir, no totes s’han originat per un procés d’evolució respecte llengües anteriors com és el cas de les varietats romàniques que provenen del llatí. També existeixen llengües construïdes o inventades. Jan van Steenbergen explica en què consisteixen les llengües de nova creació i quins tipus hi ha. L’aparició d’internet va permetre posar en comú el treball de molts creadors de llengües i això també va permetre crear associacions com Language Creation Society (2007) o plataformes com CONLANG (1991).

Jenny Green, “Diversitat multimodal: pràctiques de narració indígena als deserts d’Austràlia central”. Abans de la colonització, a les estepes australianes hi havia centenars de comunitats arborígenes amb sistemes lingüístics diferents. L’arribada dels britànics a l’illa va reduir dràsticament el nombre d’aquestes comunitats de parla i avui dia la majoria d’aquestes llengües es troben extingides. Jenny Green ha dut a terme un projecte per recuperar els mites i les rondalles d’un grup de supervivents que, justament, es caracteritzaven per comunicar-se dibuixant damunt la sorra. Aquestes pràctiques narratives eren realitzades especialment per dones i també incloïen la cançó i el cant.

José Antonio Flores Farfán, “mètodes de la investigació i de la revitalització lingüística”. Recuperar una llengua requereix desplegar una àmplia metodologia de tipus lingüístic. Per fer-ho també cal una pràctica sociològica i això implica desfer els atavismes a què està lligada una llengua en declivi: extreure-la de les biblioteques i dels museus i convertir-la en una eina d’ús. Per això, J. A. Flores Farfán fa una investigació sobre els aspectes més vívids d’una llengua en risc, com la maia, i en busca embarbussaments, jocs de paraules, rodolins, etc.

Inky Gibbens, “Tribalingual”. Quan desapareix una llengua, amb ella es fon una manera única de veure el món, a través del pensament. La prova és que cada llengua desenvolupa unes determinades paraules i no unes altres, en funció de com pensa aquella comunitat concreta. Davant el risc de desaparició irreversible, la lingüística pot servir per enregistrar el que queda, abans no sigui massa tard, però Inky Gibbens, que activista lingüística, prefereix intentar salvar-les i per això ha creat “Tribalingual”, una plataforma online per ensenyar llengües en perill i augmentar-ne el nombre de parlants.

Kọ́lá Túbọ̀sún. “Revitalització del ioruba a través d’un diccionari digital”. El ioruba és una llengua que es parla en diversos països de l’oest d’Àfrica. Kólá està elaborant un diccionari multimèdia (Yorubaword.com) per difondre’l a la xarxa de manera gratuïta. L’autor ja havia desenvolupat iniciatives similars en el passat, com ara la plataforma Yorubaname.com, centrada en els noms.