Bernat Romagosa i Jens Mönig | Esola Llar d’Olot i Escola Petit Plançó | 11 de maig de 2018

Només arribar a l’escola Llar ens dóna la benvinguda la Rosa Maria, directora del centre, que ens fa una visita guiada per les instal·lacions. Trobem tan interessants les coses que ens explica que fem lleugerament tard a la nostra cita, i quan arribem a classe ens trobem tot l’alumnat assegut, esperant que els ensenyem els projectes en què estem treballant.

En Jens i jo fem una demostració de MicroBlocks, el projecte que ens ha dut a la residència FABER d’Olot, i convidem a la nostra atenta audiència a apropar-se a la pissarra i provar alguns enginys tecnològics que programem en directe.

Finalment, arriba el moment de la roda de preguntes. Ens sorprèn l’originalitat d’algunes de les preguntes, però potser el que més ens sobta és que ens preguntin de què treballem, com donant per fet que això que els acabem d’ensenyar és massa divertit i informal com per ser una feina. Responem que, tot i que no és gens fàcil aconseguir finançament per a projectes com aquest, desenvolupar llenguatges de programació per a què els més petits puguin aprendre computació, electrònica i robòtica és, de fet, la nostra feina.

——

A l’escola Petit Plançó ens trobem amb una classe plena fins dalt d’estudiants que esperen amb emoció que en John Maloney, programador principal de la primera versió d’Scratch i arquitecte principal de la segona, els parli sobre la seva vida i la seva feina.

En Tom, la Jadga, en Jens, en John i jo venim acompanyats d’un petit conillet robòtic que hem batejat amb el nom de Rosa, en honor a la matemàtica hongaresa Rózsa Péter. Fem una demostració en directe de com el nostre últim projecte, anomenat MicroBlocks, ens permet programar ginys com la Rosa en temps real i de forma interactiva i senzilla. La classe respon amb entusiasme quan veuen el conill, programat en directe per en Tom, perseguint una pastanaga de cartró.

Ens fan un munt de preguntes, algunes de gracioses i d’altres d’admirablement profundes. De la primera categoria, recordem amb afecte que ens preguntessin com podien ser amics els creadors d’Snap! i els d’Scratch, essent que els primers s’havien copiat dels segons, la qual cosa ens va dur a una interessant conversa sobre la propietat intel·lectual i la compartició d’idees. Dins la segona categoria, ens va agradar que ens preguntessin què en pensàvem sobre que els robots ens prenguessin la feina, i ens va sorprendre la pregunta sobre si mai hi hauria una intel·ligència artificial general, i no només intel·ligències artificials aplicades.