Wen Hsia | Arquitecta i professora

Vaig viatjar durant divuit hores per arribar a Barcelona i després quatre hores més o menys per arribar a Olot. Tot i estar terriblement cansada, no em vaig deixar de sorprendre pel bell viatge i la mateixa ciutat.

Una ciutat envoltada de parcs i enriquida de rius, vaig descobrir nous racons cada dia, ja sigui al centre de la ciutat o als voltants. Sovint em trobava aturant-me en les ribes del riu o en els carrils bici durant una bona estona per contemplar el paisatge i perdre’m entre la natura.

Em va commoure profundament viatjar per la vall d’Olot, grans terres de conreu envoltades de muntanyes per totes bandes. Era tan tranquil tot plegat que et feia sentir com si estiguessis al centre de l’univers i havies de respirar i caminar lleugerament per mantenir la pau intacta.

A més de la bellesa del paisatge, la gent d’Olot és extraordinària. Gairebé tots els que vaig conèixer a Olot van ser molt amables amb mi, des del botiguer que em va ajudar amb la targeta SIM o el cerveser que em va descriure com produïa tot tipus de cerveses ell sol fins a la professora de l’escola  apassionada per la ciutat. Sense oblidar en Francesc, la Gavina i en Pau, que van fer tot el possible perquè cada un de nosaltres se sentís com a casa. Mentrestant, el personal de l’hotel, des del de la recepció fins al de la cuina, i els ajuts ens van omplir de calidesa i hospitalitat.

Durant la meva estada, vaig tenir la sort de conèixer molts residents de diferents disciplines. Eren estudiosos, artistes, escriptors i ballarins. Cada nit, la taula del menjador s’omplia de rialles i no recordo quan va ser l’última vegada que vaig conèixer tanta gent interessant. Les visites a Wattia i LC Paper em van sorprendre pel seu enginy per marcar la diferència en el món amb els seus incansables esforços i passió.

Ja he sortit d’Olot, però mai oblidaré que cada matí em despertava amb una vista de les muntanyes que canvia de color cada dia; des de vermell fosc, blau fosc fins a blanc nevat. És una llar que trobaré molt a faltar i sempre desitjaré tornar-hi.