2017

Llàtzer Garcia

Dramaturg

Catalunya

Del 24 d’octubre al 7 de novembre de 2016

Biografia —

Llàtzer Garcia (Girona, 1981) es forma en interpretació al Col·legi de Teatre de Barcelona i rep cursos de dramatúrgia a la Sala Beckett i a l’Institut del Teatre. Ha treballat d’ajudant de direcció, d’actor i de director d’escena. És autor de les obres Au revoir, Lumière (2003, Premi Ciutat de Sagunt), Sweet Nothing (2007, Premi Ciutat d’Amposta), Vent a les veles (2008, Premi Marqués de Bradomín. Círculo de Bellas Artes de Madrid), Ens hauríem d’haver quedat a casa (2010, Festival Temporada Alta. Sala Muntaner), Kafka a la ciutat de les mentides (2011, La cuina, Festival Grec) La terra oblidada (2012, Premi Ciutat de Gandia. Sala Flyhard), La pols (2014, Sala Flyhard, La Villarroel. Premi de la crítica de Barcelona, Premi de la crítica Serra d’Or), Sota la ciutat (2015, Festival Temporada Alta. Teatre Lliure) i L’última nit del món (2016. Sala Flyhard), entre d’altres. També és autor de peces breus com Doppelgänger, Ara em toca a mi i Jericó. Algunes de les seves obres estan traduïdes al castellà i a l’anglès i la majoria publicades. És el dramaturg i director de la companyia Arcàdia.

Projecte —

Després de mig any de parèntesi, torno a treballar amb la meva companyia de teatre, Arcàdia. El nostre proper espectacle es podrà veure a la nova Sala Beckett, dins del festival Grec de Barcelona. L’obra no partirà d’un text original meu sinó de la reescriptura de dos clàssics contemporanis: Amb la ràbia al cos de John Osborne i Dolç ocell de joventut de Tennessee Williams.

Són dues obres que es complementen molt bé. Les dues tenen la fúria i la poesia. Les dues parlen d’inadaptats en un món que cau a trossos. Les dues són peces de cambra, gairebé claustrofòbiques. Les dues presenten personatges que no saben estimar ni ser estimats. Les dues són terriblement actuals.

En cap cas es tracta de fer adaptacions de les obres d’aquests autors. Són reescriptures molt lliures; es tracta d’agafar l’essència de l’obra original per escriure una obra nova. És l’única forma que tinc d’enfrontar-me a aquestes dues històries de grans personatges.