2019

Montse Barderi Palau

Escriptora, periodista i filòsofa, especialista en estudis de gènere

Catalunya

Març 2019

Biografia —

Web personal

Autora de textos literaris i també de filosofia pràctica. Ha publicat Perdre per guanyar (Ara llibres, 2007), també publicat en castellà a GrijalboLos arcos del agua (Ediciones B, 2013), Marta, mira’m… (Ediciones Cumbres, 2015)El amor no duele (Urano, 2017), aquest darrer traduït a l’italiàromanès i portuguèsCami d’anada i tornada (Columna, 2017), juntament amb Emma Vilarasau, publicat també en castellà amb el títol de Caminos para un reencuentro (Huso Editorial, 2017). Aquest 2018 ha publicat per a l’Editorial Columna el llibre de relats il·lustrats Dones úniques. Dones d’aquí que no podràs oblidar. El retrat de 86 dones dels Països Catalans de tots els temps.  També ha participat en el llibre de Carolina Torres Cómo curarse de una enfermedad incurable (Urano, 2018). Col·labora als mitjans de comunicació amb articles d’opinió, textos creatius, entrevistes i crítica cultural. Ha estat membre de la junta Filosofia i Gènere de l’UB, subdirectora del X Simposium Internacional de Filòsofes IAPH amb Fina Birulés. Finalista del premi Ramon Lllul de les lletres catalanes l’any 2007. Patrona fundadora de la Fundació Maria-Mercè Marçal. Una de les seves obres, Los arcos del agua, ha format part del projecte guanyador eTwinning 2015 en l’àmbit Europeu de Ciutats Educadores. 

Projecte —

Durant la meva estada treballaré en una novel.la, sobre la història de tres generacions de dones, de la Catalunya més pobre i rural. Basat en la història, llegendes i mites que han circulat en la meva família passat pel sedàs de la meva imaginació. L’objectiu és crear una història que parteixi d’un espai profund, tel·lúric i marcat per brutalitat i l’esperança. La primera generació correspon a la Clemència, nascuda a finals del segle XIX, obligada a casar per força i que fuig cap a la ciutat. La segona història és la de la seva filla, la Rosalia, que viurà tot el procés d’industrialització i les seves conseqüències, la tercera és la de la néta de la Clemència, la Núria.