2020

Paloma Bonfil

Investigadora de doctorat, directora de la Coordinació Nacional d’Antropologia i Etnologia de l’Institut Nacional d’Antropologia i Història, Mèxic. Membre de GIMTRAP AC

Mèxic

Del 12 al 18 de gener del 2020

Biografia —

Paloma Bonfil és historiadora, etnohistoriadora i sociòloga rural i ha dedicat el seu treball a l’estudi i acompanyament dels processos organitzatius de les dones indígenes, des de l’acadèmia, el servei públic i la societat civil. Ha treballat com a consultora per UNIFEM, UNICEF, PNUD, OIT, FAO i IHRC. Com a investigadora, Paloma Bonfil ha publicat articles, assajos i diversos llibres: Las Mujeres Indígenas al Final del Milenio; Niñas indígenas: la esperanza amenazada; Panorama de la Discriminación hacia las mujeres indígenas; Los espacios conquistados. Diagnóstico de la participación política de las mujeres indígenas en México; el Camino Recorrido de las Mujeres Indígenas (militancia indígena femenina en el PRD), i Democracia pendiente y en camino. Violencia política contra mujeres indígenas en el proceso electoral 2018. 

En els últims anys, Paloma Bonfil ha dut a terme diversos projectes de recerca en col·laboració amb dones indígenes en temes com. Violència de gènere, salut sexual i reproductiva; drets humans i participació política.

Projecte —

Participaré a Faber com a “amiga crítica” de la professora Domínguez, de manera que comentaré el seu capítol sobre els reptes a què s’enfronten les dones indígenes a Mèxic i Bolívia, on ja s’ha aconseguit la paritat política a escala nacional i local, però la violència política, la simulació i l’assetjament són encara freqüents. La meva discussió se centrarà en els efectes de les mobilitzacions de les dones indígenes en els processos d’institucionalització de gènere en els últims anys, i els desafiaments que enfronten per a la legitimació de les seves agendes polítiques específiques, especialment a en l’àmbit local i comunitari, com una manera de discutir la paritat formal, enfront de la desigualtat de les dones indígenes en tots els nivells socials, culturals i econòmics, prenent les seves millors pràctiques com a possibles formes d’aconseguir els seus drets polítics, tant dins dels seus respectius sistemes polítics nacionals com dins les seves estructures polítiques comunitàries.