Ghadeer Mansour | Economista i urbanista

Si una ciutat pogués explicar la seva història, seria sobre la seva gent i la seva cultura, les seves indústries i economia, el seu paisatge natural i recursos locals, els seus edificis i infraestructures, o la seva història i política?

El període d’urbanisme de la Residència Faber va donar a gent d’arreu del món, a un grup de desconeguts, l’oportunitat d’escoltar la historia d’Olot.

No vaig sentir passar el temps, i vaig començar a sentir aquest nou lloc familiar. A Olot, vaig explorar el turisme rural, l’agroturisme i l’ecoturisme que s’oferia a les muntanyes, les valls i els volcans; la producció d’aliments per part dels agricultors; l’artesania dels artistes; el finançament alternatiu de les cooperatives; l’educació a les escoles; la diversitat d’espais públics compartits; la preservació i la revitalització de les estructures medievals, i les energies renovables aprofitades per les tecnologies modernes.

En una estada curta, vaig treballar en projectes que van captar l’essència d’Olot. El poble d’Olot va fer tancar un McDonald’s a favor d’un restaurant local, i això és nou en la nostra època de corporacions multinacionals de baixa qualitat (cost). Em vaig allunyant d’aquesta residència amb una gran lliçó sobre planificació urbana: una ciutat rica en patrimoni i identitat construirà les seves pròpies riqueses.

A la gent d’Olot i Faber, gràcies per tenir-me com a convidada. Això no és un adéu, sinó un fins aviat.