Monique Mizrahi | Música, compositora i artivista

La meva experiència a Faber va ser transformadora. Vaig arribar amb algunes idees i esbossos de cançons per a un nou àlbum i me’n vaig anar amb l’àlbum escrit i a punt per gravar. La lletra va donar un gir fascinant cap a una veu més inclusiva i reconeixible. La música va créixer amb ales i un entusiasme harmònic per expressar-se.

Això va ser també gràcies al compartir amb altres residents de Faber, un lot interseccional i divers del qual vaig aprendre molt. Interactuar a les tardes permetia una discussió franca sobre els nostres projectes. Em va obrir els ulls i em va donar una perspectiva més àmplia i informada sobre el meu tema específic: la identitat de gènere i els pronoms “ells/elles”, com també sobre les seves missions i projectes.

El sentit de propòsit i validació va ser tan forta, la sensació que el que fem importa, que estem al servei de les nostres comunitats, que l’art dona poder. La visita a l’INS Castell d’Estela d’Amer amb el company resident Christopher Okemwa també va ser molt significativa; un plaer tenir l’oportunitat de fer-la.

També cal esmentar els voltants que ens van convidar, l’equip Faber i l’Hotel Riu Fluvià. Aquest coneixement local del menjar, la cultura i les passejades per la natura. Envoltat de verds i roques ardents, emergeix la màgia.

Gràcies per la llibertat de crear i ser.

 

PD: He escrit un poema sobre Faber també:

Enclavat en els verds exuberants d’Olot.

Llengües enmig dels arbres,

L’art explosiu de l’inesperat,

La nova música flueix, les lletres prenen forma,

El riu Fluvià neteja la paleta creativa,

Diàlegs sobre visibilitats marginades, representar,

Penjadors de mallerengues d’esperit lliure al meu balcó,

Poesia flamígera enmig dels vents catalans,

Respira en els volcans, extints però no oblidats,

El foc interior que mai mor,

Faber una musa, t’he estimat.